Sigue dejando que tu sonrisa ilumine el mundo, al menos el mio.

Sigue dejando que tu sonrisa ilumine el mundo, al menos el mio.
Oceànica sensació.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Tornem Astò...

Feia ja molt de temps que no parlava de tú,eh(:
Però no penses que te he oblidat, NO!
Mai podré oblidar-te... Has sigut molt especial per a mi, encara que sigues un fals.
Les coses entre nosaltres estàn un poc gelades, però estem tornant a la normalitat, però estic segura que no podrem torna a tindre el bon rollo que teniem, per la meua culpla, i per la teua, perquè no podria tornar a creure´t, perquè per davant dius una cosa, i per darrere un altra...Però te perdone.
Però deixem de tirar coses a la cara...
Encara te busque en la mirada cuan et vec, saps? Si, i espere que te gires per a dir-me cualquier tonteria, però nomes em dius : Hola.
Però bueno, no pretenc que d´un día a altre, ja tornem a parlar tan bé com ans. tinc pasiencia.
Encara se me encen algo per dintre cuan pases al meu costat... Encara recorde eixos dies, que et buscava per a xarrar de cualquier coseta sense cap importancia, només per a estar prop teu, i em posava tan nerviosa, que em faltava poc per tremolar! :D
Quins records...
Encara se me cauen les llàgrimes cuan pense en tot el que ha passat... Encara et recorde, Asto...
Eres tan dificil de oblidar!  Encara, sabent totes les putadetes que me has fet... Sabent, la involucració de altra gent...
Éres demasiat... el teu record està clavat en mi, i no puc sacar-lo...
Però bueno, me agrada vivir amb el teu record, has sigut una part molt important de la meua vida.
Bueno... ara només mos queda vore com continua tot això... Espere que bé(:
Algun día et contaré la vitat de tota la història. La vitat. espere que no te poses pàlid, i et sulfures. Jajaja
Mos vem, Astò... Se que mos vorem
:D

No hay comentarios:

Publicar un comentario