Sigue dejando que tu sonrisa ilumine el mundo, al menos el mio.

Sigue dejando que tu sonrisa ilumine el mundo, al menos el mio.
Oceànica sensació.

lunes, 6 de junio de 2011

Gent.

He conegut a molta gent aquest any, de diferents puestos i ideológia. Sempre hi ha alguna que dius, Déu, m´encanta! I altra que només penses que és un més.
Sempre hi ha gent que et marca, com a mi tres personetes molt especials (F,N,A), i altres de les que estàs locament enamorada (Astò!♥), encara que sapigues que mai podràs tindre res amb ell, per circuntancies de la vida... Però el ame, no puc fer rés.
Bueno, el cas es la gent. Adults, adolescents, adolescent que es creuen adults, adults que semblen mes xiquets que tú... De tot.
Sabeu què és el què més me reventa de tot? La.
No puc amb eixa gent de vitat! Es pensen que són de la seua propietat, que no tenen més vida, ni més amics, fora de La. Es que és flipant. Ho dic per experiència, que en aquestos temes, jo en tinc bastanta.
Fa poc, em va passar una cosa d´eixes. Me vaig quedar pàlida. Flipant. Per una xorrada que flipes! Una tontería d´adolescents. Però va ser bona. Com eixes m´imaginava jo que faria alguna, però que les faria jo. Perquè jo soc la més manyaca de totes! I a molta honrra!(:
No sé.. Són coses que passen, i a mi moltes! Però, al cap i a la fi, no passa res. Jo no se com aguera reaccionat en la seua situació...

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada